El meu fill Andreu (7 anys) ha deixat aquesta nota sota l’arbre de Nadal perquè la trobin els Reis Mags demà a la nit. Li he dit que hi podem posar també galetes i pastes per als Reis i aigua per als camells. M’ha contestat: “l’aigua no cal, o creus que els camells pujaran fins aquí?”.
No faré cap comentari. Seria sobrer.
El que realment sorprèn (és un dir) és que amb la capacitat de raonament que ja tenen de ben petits, encara els puguem entabanar cada any. La teva germana Aina, tres anys llargs, quan van trucar a la porta el 15 de desembre passat i va anar a obrir, es va trobar el tió allà davant: un tronc de fusta amb un aspecte antropomòrfic, amb barretina, petit i somrient. Després del crit de sorpresa i l’al·legria nerviosa per l’aparició, un cop vam tancar la porta i el portàvem cap al lloc de residència dels propers dies, el primer que se li va acudir va ser: “I com ha arribat al timbre?”. Patirem els propers anys? Ben segur que no: l’any vinent tornarà a caure-hi de quatre grapes. I l’altre, i l’altre… Perquè el tinglado que muntem tots plegats és prou creïble i els distreu la capacitat de raonament. Sort! I que duri.
Mai em deixaran de sorprendre els nens!
La il·lusió dels nens fa realitat els Reis mags cada any.
Oriol López
Els Reis Mags dels fills ens regalen a tothora cada dia, no esperen el dia de Reis.
Els millors desitjos per a l’Any Nou!