Vaig iniciar un silenci bloguístic (o com se’n digui) el dia del meu aniversari. El trenco el dia de l’aniversari del meu fill. Quina millor ocasió?! Avui ell fa vuit anys. I jo fa vuit anys que em sento afortunada de ser la seva mare. Tot un honor. I em felicito a mi mateixa per haver portat al món una cosa tan meravellosa. És el millor que he fet a la vida.

Aquest any farà tercer de primària. Li fa pànic. Portarà a casa deures cada dia i escriurà a les llibretes amb bolígraf (no podrà esborrar!). Però se’n sortirà, com de tot.

Per molts anys Andreu!!