Els Reis són els pares?


L’any passat em va arribar una història que corre per Internet i que pretén ser útil a pares i mares en el moment en què els nostres fills ens llancin la fatal pregunta de si els Reis són els pares. A mi l’Andreu no me l’ha plantejada encara, però no trigarà. Gràcies per la història però no penso explicar-l’hi aquesta. Ni cap altra que no sigui certa. Quan els nens es fan aquesta mena de preguntes és que els ha arribat el moment de saber coses. Sincerament penso que continuar tractant de criatura un nen que ja no ho és, és com a mínim una irresponsabilitat. Tinc clar que quan el meu fill em pregunti si els Reis són els pares li contestaré que sí. Hi posaré tota la tendresa i sensibilitat que sàpiga -recordo que va ser un cop molt dur per a mi saber la veritat-, però no el mentiré com fan en aquest conte. El transcric tal qual (amb faltes incloses). Hi he afegit els meus comentaris (en blau). No me n’he pogut estar.

El pare va arribar a casa, i com sempre la seva filla Júlia el va rebre saltant d’alegria. Però aquell dia, a mitjans de desembre, la seva mirada ja avisava que alguna cosa passava pel seu cap. El pare, que es va adonar de seguida li va preguntar

– Júlia què et passa ?”.

La nena se’l va mirar seriosament i li va preguntar

– “pare, si et faig una pregunta em diràs la veritat?”. El dubte ofèn.

Com us podeu imaginar el pare ja va començar a preocupar-se per la pregunta, ja que la seva filla era especialista en preguntes difícils. Hi ha nens que no ho siguin?

-“Pare, existeixen els Reis Mags?” La pregunta sol ser “És veritat que els Reis són els pares?” però vaja…

El pare de la Júlia es va quedar mut… encara era massa petita per aquesta pregunta!.

-“les nenes diuen que són els pares. És veritat?” És veritat, normalment són les nenes les que ho descobreixen primer.

-“I tu filla, què creus?”. Típica fugida d’estudi…

-“no ho sé papà, a vegades que sí, i a vegades què no. Crec que sí perquè t’ho m’ho expliques, però com que les nenes diuen això?”

-“doncs mira Júlia, efectivament són els pares els que posen els regals.. però…”

-“llavors és veritat?, m’heu enganyat !”- va tallar la nena amb els ulls plorosos. Encara… jo vaig fer un drama.

-“No, no, escolta Júlia, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen” Oléeee! Noooooo, mai de la vida Júlia! va respondre el pare agafant en braços a la Júlia.

-“Llavors no ho entenc !” Jo tampoc, Júlia.

-“seiem que t’explicaré tota la història” -va dir el pare mentre seien plegats al sofà-. Ara el senyor pare de la Júlia desenvolupa la mentida. Embolica que fa fort, vaja.

Quan el nens Jesús va néixer, tres Reis Mags d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El més ancià dels Reis, en Melcior va dir:

-“És meravellós veure tant feliç a un nen!, hauríem de dur regals a tots els nens i nenes del món i veure el feliços que serien”

-“Oh sí!-va exclamar Gaspar- és una bona idea, però com ho farem per arribar a tants milions de nens i nenes en una sola nit?”

-“certament seria fantàstic -va dir en Baltasar- però encara que siguem Mags ens seria molt difícil recórrer tot el món en una nit lliurant regals. Però seria tant bonic!”

Els tres Reis es van posar molt tristos, però llavors en Baltasar, el Rei més positiu de tots va dir:

-“ja ho tinc!”

-“Baltasar- va dir el Rei Melcior- necessitaríem milions de patges, gairebé un per cada nen i nena. No existeixen tant patges!”.

-“Tens raó Melcior, -va dir en Baltasar- però que et semblaria si aconseguís no un, sinó dos patges per nen?”

-“Seria meravellós Baltasar- va dir en Gaspar-, però no serveix qualsevol, han de ser patges que estimin molt als nens!”.

-“Sí, es clar, això és fonamental – va dir en Melcior- i a més haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i nenes, això és bàsic per un patge”.

-“Doncs digueu-me, benvolguts companys meus: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?”-va dir en Baltasar amb la mirada triomfant.

Els tres Reis es van mirar assentint i comprenen la gran idea del rei Baltasar. I amb la màgia poderosa que només tres grans Reis Mags i Savis tenen van dir:

-“ordenem (eps! fa molt de reis això…) que per Nadal, commemorant aquest moment, tots els pares i mares es converteixin en els nostres patges i que, en el nostre nom i de la nostra part (quina barra, no? almenys podrien col·laborar econòmicament), regalin als seus fills i filles els regals que desitgin. També ordeno que mentre els infants siguin petits, el lliurament dels regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens i nenes també faran regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies a Tres Reis Mags tots són més feliços”. Clar, clar, gràcies als Tres Reis Mags. Veus, Júlia, com no t’han enganyat mai?

Llavors la Júlia es va aixecar, li va donar un petó al seu pare (per agrair-li tanta sinceritat, suposo) i li va dir:

-“Ara sí que ho entenc (de debò?), i estic molt contenta. No sé si tindré prou diners per a comprar-vos algun regal, però per l’any que ve ja en guardaré més”. Senyor pare de la Júlia, és moment d’augmentar-li la setmanada.

I mentre la Júlia i el seu pare s’abraçaven, des del cel els Tres Reis Mags contemplaven l’escena tremendament satisfets… un cop més. Des del cel… ja. “Tremendo”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que penso i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Els Reis són els pares?

  1. hola ha dit:

    Jo crec lo mateix

  2. Miquel ha dit:

    No heu parat a pensar que avui en dia els nens/es de 8 anys solen saber buscar a la xarxa… I què millor a buscar que els dubtes que et tenen capficat en aquest moment! Jo, personalment, no parlaria d’aquest tema!!! 🙂

    • Penso que aquell nen o nena que entra a internet a buscar respostes a una cosa com aquesta -si és que n’hi ha que ho fan-, ja sap de sobra qui són els Reis… Penso. I penso també que aquest post no serà el pitjor que un nen o nena pot trobar a internet.
      Gràcies pel comentari, Miquel.

  3. Montse Claveria ha dit:

    Recordo la tristesa que vaig sentir quan ho vaig saber.
    Avui, àvia de la Laia i el Joan de 8 i 5 anys puc veure en els seus ulls de la meva estimada neta la tristesa i la decepció que sent, ja li han dit!
    Encara no ho hem parlat, la història del conte ajudarà… segur! i jo també he d’acceptar que ens fem grans, ella també i no li puc estalviar la decepció i la seva tristesa però puc consolar-la i ser al seu costat alhora superar amb una rialla la meva pròpia tristesa.

    Gràcies per compartir la història, bon any!

  4. carla b g ha dit:

    Jo ja ser qui son els reis, i he entrat a aquesta pàgina per aveure que posava.
    cosa que aquesta història m’ha agradat molt.

  5. Sí Oriol, és ben bonica. Com a conte està molt bé.

    Gràcies Sophia! que acabis de passar unes Bones Festes tu també.

  6. Oriol López ha dit:

    Preciosa història, però jo també crec que als nens se’ls ha de dir la veritat.

    Oriol López

  7. Sophia Blasco ha dit:

    A més de Mags, aquest Reis són savis!
    Bones Fetes i els millors desitjos per a l’Any Nou!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s