La NV

Els que em coneixen ja ho saben. Tinc un problema i és de mal resoldre. No se’m pot parlar de segons quins temes ni tothom pot tractar-los tots en presència meva, sense que passi res. Per què? Doncs perquè puc arribar a passar-ho fatal. Pateixo de “nítida visualització” (NV). L’he batejada jo, aquesta patologia, perquè no la recull el saber mèdic. Cada vegada que algú explica alguna cosa que li ha passat, per anecdòtica que sigui, la meva imaginació es dispara sense que jo pugui fer res per evitar-ho i en qüestió de mil·lèssimes de segon em mostra ben nítidament una imatge -sempre exagerada- d’allò que recullen les meves oïdes. És una imatge en moviment, una escena perfectament detallada, del tot creïble, del tot possible, que va mutant al ritme de la pròpia explicació. Gairebé sempre és lletja, de tan exagerada. És d’una exageració que fa patir. Un problema, escolti. La gent deixa anar una quantitat d’intimitats que els que no patiu  això meu, no us en podeu fer ni una idea! No posaré exemples, pel vostre bé. Al llarg d’un dia parlo amb molta gent. No tota m’explica coses que li passen, està clar. Però moltes sí que ho fan. De manera que cada vespre m’emporto a casa entre una desena i una vintena de nítides visualitzacions exagerades sobre històries que potser en realitat no tenen absolutament res a veure amb la representació que n’ha fet la meva imaginació. Vull pensar que és així.

Fa cosa dir-li a la gent que s’aturi en un determinat moment de la història perquè veus que t’està venint la visualització i pressenteixes que no serà agradable. Si els ho expliqués no ho entendrien. Així que el que faig, quan la cosa pinta malament de debò, és inventar alguna excusa i anar-me’n. De vegades faig veure que em truquen. Si puc estalviar-me un patiment és lícit, no? Una companya de la feina, sabent del meu mal, de vegades amb tota la intenció m’explica històries íntimes -o fastigoses, o escabroses, etc- d’altra gent o bé anima algú altre perquè m’expliqui el que sigui. Per ara no li he tingut en compte i continuo anant a esmorzar cada dia amb ella. És bona persona i reconec que té certa comicitat la cosa però… si llegeixes això sàpigues que estic a punt de retirar-te la paraula!

La NV podria ser una virtut però no ho és. Podria ser-me útil. Però no me n’és. Només tinc capacitat de visualitzar allò que recullo auditivament. M’aniria de conya per triar la decoració per casa, per exemple. Podria veure si una catifa de tals mides i tal color quedaria bé al mig del menjador de casa. Però no. Fins que no la compro i la hi poso no puc saber si m’hi agrada. Igual em passa amb la roba. No la sé conjuntar. Quan compro una camisa, jersei, samarreta, no ho faig en funció dels pantalons o faldilles o jaquetes que tinc. No sé veure-ho conjuntat fins que arribo a casa, amb la compra, i m’ho emprovo tot. Una llàstima, m’aniria tan bé en aquests casos una nítida visualització!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La NV

  1. Un cap de setmana ple de gent sense escúpols, ANÒNIM! Era d’esperar, per altra banda…

    Què dius ÒSCAR? perdona però a.. a.. ara no puc eh, ens veiem! 😉
    Va caure plantofada? (mira, una curiositat sobre la plantofada catalana: http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2010/05/la-vanguardia-defina-plantofada/ )

    Ostressss CARI!!! Podent esser directora de cinema, què coi hi faig jo aquí???!! 😉 Nooooooo, no he provat d’escriure res d’això! Seria una tortura! per a mi perquè hauria de reviure-ho tot de nou i per a vosaltres (fans, diu ;)) en llegir-ho! Quita quita… per a això ja tenim l’obra de Dalí. Jo prefereixo escriure coses normals, reals, coses que em passen… tot i que algunes donarien per a una pel·lícula (una?), en això tens raó…

  2. Cari ha dit:

    Però Nadeia! Si aixó és un dó. Això els hi passa als directors de cinema. Ho vaig llegir un cop en una entrevista. Resulta que no poden evitar treure tot un guió arrel d’un comentari o d’un fet que viuen. No t’ho prenguis com algo negatiu. Que va!!
    Has provat d’escriure aquestes històries i fer un llibre??
    Potser ens ajudaria a tots veure els problemes cotidians com a exageracions “dalinianes” i mai millor dit.
    Mira, el teu cervell funciona d’aquesta manera. Hi han cervells que funcionen diferent. He llegit que hi ha qui visualitza en blanc i negre, hi ha qui visualitza en puntets de llum, hi ha qui visualitza en dibuixos animats,…bueno, també hi ha els cervells que no funcionen perque no els fan servir 😉
    Resumint: que m’encanta la forma de funcionar de la teva ment, per que si no, no tindríem aquest blog teu.
    M’agradaria llegir un relat d’aquests de les pel·lícules que et fas arrel d’una conversa quotidiana. Vaa! Anima’t!! Som un munt de fans incondicionals.

  3. òscar ha dit:

    O sigui … que sota l’excusa de la NV aquesta vas deixant tothom amb la paraula a la boca, no?

    Avui ho provaré per casa però, molt em temo, que em guanyaré una plantuflada.

  4. anònim ha dit:

    Ets conscient de que amb aquesta confessió t’has col•locat en una situació de vulnerabilitat?
    Pel teu bé espero que hagis sobredimensionat aquesta peculiar habilitat…….el món està ple de gent sense escrúpols…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s