Complint/completant una vida

I vet aquí que ja sóc un any més gran. És curiós com cada any som un any més grans. És indiscutible, però curiós si t’hi pares a pensar. N’he fet 34. Bé, ha fet 34 anys del dia que vaig néixer. El meu pare però, diria que tinc 35 anys. Tot són maneres de veure… Segons ell els 34 són anys completats, per tant el passat 17 de maig ja vaig començar a tenir 35 anys. Teories Valsalobre. Té raó i no en té. Sigui com sigui jo, a certa edat, vull tenir els anys que compleixo i no els que he de completar. Si mors, a la teva necrològica hi diu que has mort als anys que has complert, no als que estàs completant, no? doncs això. Jo en tinc 34 i punt. I el 17 de maig de 2012 en tindré 35.

34 anys són molts. Moltíssims. No se m’acudiria escriure una autobiografia a aquesta edat -ni a cap altra- perquè no interessaria a ningú, però la veritat és que podria explicar un munt de coses. Me n’han passat moltes. I me n’han de passar moltes més. Tot i això sempre tens la permanent sensació que et trobes a l’adolescència de la vida. Sempre esperes que un dia et sentiràs adult i sabràs manejar tot el que et passa, prendre les decisions més encertades, etc. Però aquest dia no arriba. No arribarà mai. Un és novell sempre, a la vida. I com que no n’hi ha dues d’iguals, els consells són pota coixa on recolzar-se. A la vida un hi ve a viure sol. És una gran responsabilitat. Una sola vida, wow! Impressiona! I van passant els anys i et cases, et descases, t’emmainades -això no té “des”-, ara fas el que vols, ara el que pots, vius aquí, vius allà, desvius, malvius, revius, estimes, t’il·lusiones, t’enamores, et desil·lusiones, pateixes,… i anar fent. I sempre flotes. Flotes i reflotes. Mai no t’ofegues. El dia que t’ofeguis, a la teva necrològica hi posarà els anys que has complert -mai els que has de completar- entre parèntesi, al costat del teu nom. Tot són cicles. I tal dia fa un any de tots ells. Mires enrere i dius “vale”. No pots dir gaire res més. Evalues i continues. Flotes i reflotes. I mires de ser al màxim de feliç, dintre del que entens per felicitat -és un concepte molt i molt personal. Si cada 17 de maig puc dir “vale” em dono per més que satisfeta. Jo floto bé, per ara, durant la infància vaig aprendre a nedar bé. I sóc prou feliç. Demano poc a la vida i em sembla molt el que em dóna. Canviaria coses… qui no? Però em sento satisfeta del meu anar complint anys. En completaré tants com pugui i vull fer-ho de la (meva) millor manera, al so de la (meva) millor música i al costat de la (meva) millor gent. Sense “des”. Jo vull anar completant anys, complint somnis i dient “vale”. Vull anar escrivint, seguir estimant. I ho vull fer amb TU, que ja formes part de la meva Vida.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Complint/completant una vida

  1. Gràcies Òscar! Petonàs :-*

  2. òscar ha dit:

    Un apunt, de veritat, molt maco Nadeia.

    Els “vull’s són, indiscutiblement, els que mouen les muntanyes russes de la vida. Per tant, aquest cop res de clips “fresonaires” i un desig de molt anys de “vull’s” que es vagin complint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s