EL MILLOR REGAL

Ho afirmo sense exagerar. Aquest és el millor regal que m’han fet mai. El que més m’ha sorprès -no me l’esperava per res-, el que més m’ha emocionat. Que et caiguin a les mans 20 exemplars del teu bloc, desenes de pàgines que vas escriure durant dos anys llargs, així pam, de cop i volta, sense que ni ho sospitis, no passa cada dia. A mi em va passar ahir, el dia del meu 35è aniversari. Que desemboliquis allò que, per intuïció i sobretot per tacte, forma, etc., saps de sobra que és un llibre, i et trobis amb el teu nom a la portada, fa posar la pell de gallina. Us ho asseguro. I que descobreixis que el teu pare -o sigui el meu- ha dedicat una pila d’hores a repassar els textos per adequar-los a la impressió en paper; i que la teva parella -o sigui la meva- ha dedicat una pila d’hores a maquetar les pàgines, a editar les fotos, del que al final és, fet i fotut, el teu llibre -o sigui el meu-, emociona molt, però molt. Jo sóc poc de deixar caure llàgrimes d’emoció. Serà per caràcter, serà per timidesa. Pel que sigui, em costa fer visible l’emoció, l’alegria, el sentiment. Però ahir crec -ningú no em va fer fotos- que se’m va il·luminar el rostre, el cos sencer, en desembolicar aquest superregal. El més especial. El millor regal.

Tinc a les mans el meu exemplar. Però n’hi ha 19 més, que penso regalar. Un regal com aquest, el millor per a mi, tinc els meus dubtes que sigui un bon regal per algú altre. Vull dir que parla de “Coses que em passen” a mi, de coses que em varen passar entre el 2008 i el 2010. A qui li regales un bocinet de la teva vida plasmat en paper, amb el que comporta d’obligatorietat de lectura per part de qui el rep? Va, te’n regalaré un a tu. Te’l llegiràs, oi?