Odio l’hivern

9c3864c8870243deb737c0bd18c9aa0d_7Odio l’hivern. Aquest verb tan fort i malsonant, només l’aplico a l’hivern i a tot el que comporta: el fred, la foscor, les capes de roba gruixuda i pesant, el tancar-se a casa, la factura del gas, els mocadors a les butxaques, el vent que et paralitza i et glaça els pensaments, el batí de bon matí, els carrers molls, la grisor, els armaris plens de roba fosca, els arbres despullats, el pes del nòrdic sobre el cos, els dobles mitjons de llana… Ho odio tot de l’hivern. Ho odio profundament. El meu hivern A Girona dura mig any, des dels primers símptomes, cap allà l’octubre, fins el primers signes de retirada, cap allà l’abril, depenent de l’any. Són sis mesos d’odi profund.

El que va afirmar que les depressions són típiques de la primavera, no em coneixia. Com t’has de deprimir quan comences a desprendre’t de roba, tornen la claror i els colors, deixen de fer-te mal els peus pel fred, surts de casa de dia i hi tornes de dia, el sol comença a enrogir-te les galtes…? No, la meva depressió és d’hivern. I comença a la tardor. Ara mateix ja hi sóc dins. Estaré deprimida fins l’abril. Molt deprimida. Aviso.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s