Avui, tornant a peu de la piscina de Sant Ponç (uns 20 min. ben bons fins a casa), amb aquella tranquil·litat i com qui no vol la cosa, el meu fill m’ha etzibat un “explica’m la teva vida, va, mama” -detall important el “va”, sempre sempre afegeix pressió-. M’he quedat de pedra. Com se li explica de bones a primeres la pròpia vida a un nen de 7 anys? Em deu haver llegit el pensament -o el rostre- i ha decidit que “pots fer-me’n un resum“. Home, quin detall! He començat a la vorera mateixa de la piscina i arribant al portal de casa he decidit que ja n’hi havia prou. I l’Andreu n’ha quedat satisfet. Un gran exercici, això que he fet avui… Proveu-ho. Us adonareu que no hi ha massa a explicar. Molt menys del que podeu pensar ara. Explicar la història de la pròpia vida a un infant… Per a l’experiment necessitareu un nen -important, no s’hi val nena, l’explicació serà sempre diferent i es preveu més complexa- de 7/8 anys, agafat de la vostra mà tot passejant, amb uns ulls foscos i brillants oberts com a dues taronges que es claven en els vostres, unes oïdes ben atentes i un frisar per conèixer la història de la vostra vida. “Va, mama”. Acollona. Us ho juro. Però es pot fer. Ja m’ho explicareu… L’experiència, dic. No la vostra vida.
Els meus tuits
Tweets by nadeia-
Entrades recents
Arxius
Categories
Meta