Identitats

A casa, com a la majoria, esmorzem sempre a la mateixa hora -minut més, minut menys- entre setmana. Des de la cuina tenim vistes a la plaça, i des de fa uns anys hem donat una identitat inventada a una sèrie de gent. Cada dia a la mateixa hora passa la mateixa gent per la nostra plaça. I cada dia a la mateixa hora nosaltres som allà, darrera la finestra, observant-los, sense que ells ho sàpiguen. Hem creat una història per a cadasun d’ells. El meu fill Andreu i jo ens hem preguntat com deu ser la seva vida i ens l’hem inventada. La de la parella gòtica -fa dies que ella no li dóna la mà i caminen com distanciats, creiem que ella ha deixat de fumar, sempre ho feia a aquella hora i ara ja no; a ell li ha faltat voluntat-, la noia que treu a passejar 8 gossos -creiem que és una feina i que amb els diners que en treu es paga els estudis-, la de la mare arrissada que deixa dos nens a l’escola -hi ha una escola a la plaça- a les 8.05h… El petit ha començat a anar a l’escola aquest curs. L’any passat la mare arrissada i morena d’UVA en deixava un i a l’altre se l’enduia a la guarderia -varem imaginar-. En comptades ocasions el pare de les criatures -volem pensar- els ha acompanyat a tots tres fins l’escola. Per aquelles casualitats -i perquè Girona és petita petita- avui m’he assegut en una terrassa al seu costat, al de tots quatre- i he estat a punt de saludar-los. Sort que de seguida he caigut que ells a mi no em coneixen de res, per molt que jo “sàpiga” tantes coses de les seves vides. Ella es diu Carme i té dos cognoms catalans, és funcionària de l’AEAT. Ell es diu Francesc, al seu DNI hi diu Franciso i té un dels dos cognoms castellà i molt comú -de segur els separa amb un guió- i treballa en un banc. Els fills es diuen Oriol, el gran, i Biel o Joel -en aquest punt discrepem- el petit. Avui han anat a beneïr la palma segur i els nens -potser també la mare, el pare no- han estrenat roba. Aquesta és la identitat que els hem donat.