de carrerilla

L’Andreu està passant una època de susceptibilitat màxima. És una època. De les de màxims. Com en té de màxima eufòria, de màxim rendiment, de màxim tocarallòquenosona… aquesta és de màxima sensibilitat. Jo per riure -o no- li dic que està patint una pubertat precoç. “Què vol dir pubertat, mama?”. Clar, aquí ja em desmunta tot l’argument.

Per primer cop en els seus 7 anys, hi ha dies en què es lleva amb el peu esquerre. Hi ha dies en què fins i tot el fet que faci mal temps li fa venir llàgrimes als ulls. No hi estic acostumada, jo. I em sobta en un nen sobradamentfeliç com ha demostrat ser fins el moment!

Pensant pensant en què pot haver motivat tal comportament, finalment he trobat la clau: és clar!! a escola ja han començat a aprendre’s de memòria les taules de multiplicar i això, per força, ha de representar un moment d’inflexió en la vida d’un! Per força ha d’afectar directament sobre el grau de felicitat que hom alimenta des que neix fins aquest precís moment. Ara ho entenc! És quan et planten davant dels ulls el paper amb les taules de l’1 al 10 -que hauràs de copiar centenars de vegades, saber recitar de memòria en un termini concret i que et faran entrar dins del cervell a còpia de repeticions- que perds la innocència pueril! Segur que el cop és encara més dur si les repeticions van acompanyades de cançons. Sí, sí, l’Andreu ha confessat. A classe els posen cançons per donar una entonació determinada -tots els alumnes la mateixa- a les taules de multiplicar. Fort eh?! Ja no és allò de “la letra con sangre entra”, és pitjor encara! És que ningú no s’ha adonat que amb el sistema de repetició, per amable que el fem amb cançons i collonades vàries, no anem enlloc?! Quantes més estadístiques sobre rendiment escolar necessitem per canviar això?? Déu del cel! (ostres, jo mai no faig servir aquest tipus d’expressions!).

Auguro per als propers mesos una mena de pubertat compartida a casa -un precoç, l’altra tardana- mentre (re)aprenem a recitar les taules de multiplicar “de carrerilla”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen, coses que penso i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s