Pedalades de passió

No tinc una gran bici ni un gran equipament. Però tinc unes bones cames -modèstia a part- i resistència pulmonar -ara més que mai. M’agraden la natura, l’aire lliure, el paisatge i el silenci. M’agrada la velocitat, sentir el vent a la cara, el sol a l’esquena, la respiració accelerar-se, el fang com esquitxa, la suor com regalima, els músculs en tensió. No tinc pressa, no em marco fites a assolir, quilòmetres a recòrrer, itineraris a completar. No és cap prova a superar. Només vull gaudir-ne. Vaig fent camí sense pensar que caldrà desfer-lo de tornada. No vull parar, no puc parar. No importa, el gaudiré de nou. El cel, l’aire, la terra i jo.

La dutxa post-bici notant encara el batec del manillar sota el palmell de les mans, és impagable. El cor encara accelerat, les cames tremoloses, i just quan comences a recuperar l’alè, t’adones que amb una bici es poden fer meravelles.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en inclassificables i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s