“ai, tan fàcil que és!”

No puc parar de riure des de les tres de la tarda. Just reincorporades a la feina, havent dinat, hem anat la Manoli i jo a la fotocopiadora del pis de dalt, just a sobre l’oficina. La missió era molt senzilla: obtenir una fotocòpia d’un document d’identitat, d’un DNI normal i corrent. Cap complicació aparent. Introduit correctament el codi de la màquina en qüestió -aquell que sempre oblides quan et cal o que confons pel PIN de la targeta de crèdit-, el primer dubte s’ha plantejat quan he proposat que les dues cares sortissin en el mateix full. Ostres! Això com es fa?

Les fotocopiadores i jo som enemigues declarades des de sempre i la nostra relació ha anat empitjorant a mesura que aquest coi de màquines han anat guanyant complexitat tecnològica -ara gairebé et fan les torrades a làser. La Manoli s’hi porta bé, si més no això m’ha volgut fer creure. “Farem proves i veuràs com al final ens sortiran les dues cares al mateix full”, ha afirmat amb total seguretat. He confiat en ella.

Quan portàvem ja cinc proves -obrint i tancant safates, posant fulls del dret i del revés, el DNI mirant cap aquí i cap allà- fracassades, un company que treballa al pis de dalt s’ha ofert a donar-nos un cop de mà: “a veure, què voleu fer? dues cares en un mateix full? i no us en sortiu? ai, tan fàcil que és!”. Una mica avergonyides ens hem enretirat per deixar lloc a en Josep Maria, tot acceptant que ens fes una demostració del difícil art de fer una fotocòpia a un DNI. Ha posat l’objecte en qüestió sota la tapa de la màquina, n’ha fet una còpia, ha desenfundat unes tisores, ha retallat la còpia i l’ha col·locat just al costat de l’original -que prèviament ha capgirat-, tot plegat de nou sota la tapa, nova clicamenta al “copy” i llestos. Sí senyor, lliçó magistral!! Tècnica Josep Maria de fotocopiar un DNI. No l’hem aplaudit perquè no podíem. Ens hem mirat i no hem pogut evitar esclafir a riure. Ho hem fet alhora i a cor. Hem rigut com boges… i a mi encara em dura.

Pobre Josep Maria, ni li hem agraït ni ens hem disculpat per aquest nopoderpararderiure que, de fet, ell no ho sap però no era un riure’ns d’ell sinó un riure’ns de l’absurditat de la situació. Del nostre voler passar per alt la senzillesa de les coses. Coi, de tota la vida que les dues cares d’un DNI en un mateix full es fotocopien com ho ha fet en Josep Maria a les tres d’aquesta la tarda! O no?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “ai, tan fàcil que és!”

  1. una duplicadora?? màquines del diable! totes! No pensis que m’hi enramparia jo tampoc, Òscar… per si de cas jo deixo pas a la Manoli i a en Josep Maria.

  2. òscar ha dit:

    Al despatx, per acabar-ho d’adobar, també hi tenim una duplicadora amb més tecles i llumetes que “El coche fantástico” d’en David Hasselhoff (o com es digui).

    Com no tinc l’esperit pràctic d’en Josep Maria, ni el seu talent pel fes-ho senzill, procuro no acostar-me mai a duplicadora, fotocopiadora ni, encara menys, obrir les safates en les que hi és el paper. Temo quedar enrampat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s