De nadales

La plaça de sota de casa em té acostumada a les sorpreses. Avui m’ha obsequiat amb un recital de nadales, amb la gràcia afegida que per cadascun dels altaveus en sonava una de diferent alhora. He practicat el difícil art de discrimar sons, i me n’he escoltat unes quantes. Tot plegat m’ha portat a  plantejar-me unes quantes qüestions al voltant d’aquestes cançonetes tan entranyables.

Què deu voler dir : Xarrampim Xarrampia Xarrampó? Existeix el turró de pinyó que se suposa que caga el tió juntament amb el d’avellana? Per què li hem de donar un tall de gall a la tia Pepa? és la Pepa la tia solterona que hi ha a totes les famílies? Llavors és la que té més temps per matar el gall, no? No ens n’hauria de donar un tall ella a nosaltres? Per què amb la llum del fanalet demanem als Tres Reis pau i joia a tots els nens? que no en necessitem d’això, els grans? A mi els Tres Reis de l’Orient no m’han portat mai turrons. Per què diem que en porten a tota la gent? Hi ha algú que vulgui anar a Betlem, ni que sigui amb gallineta i rabadà? I els pobres pastorets, amb només pell i samarra, què hi fan allà a dalt de la muntanya? Heu vist mai gallines amb sabates? per què hem de posar el pobre pollí a dalt del pi? qui és el cara de pebrot? I al pobre dimoni hem de treure-li la cua així patrip-patrap i deixar-lo mig difunt? Si la mare i el fillet estan mig morts de fred per què els volen portar un xiulet, panses i figues, nous i olives, mel i mató? si tenen falta d’abriguet per què la pastora Caterina els porta taronges de la Xina? una manta no faria més el fet? i els àngels anar cantant…

Després d’haver patit una marató de nadales, velles i noves, he conclòs que l’intent de modernitzar-les -serveixi el vídeo com a mostra- les fa més absurdes encara.

No em posaré ara a qüestionar perquè de nens acceptem que un tronc cagui regals. Perquè plantem un senyor fent caca al mig del bonic pessebre, ni perquè a les cavalcades de la meva ciutat el rei negre i els seus patges són senyors pintats i no negres de debó. Però són coses que també em pregunto. Tampoc no entraré a analitzar la qualitat de les pel·lícules que ens endossen a la tele en aquestes dates. I no criticaré els espanyols villancicos: necessitaria tot un altre bloc.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen, coses que penso i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a De nadales

  1. pepvalsalobre ha dit:

    “… a les cavalcades de la meva ciutat el rei negre i els seus patges són senyors pintats i no negres de debó.” A la teva ciutat, els negres de debò van darrere de tots els personatges fingits traient les caques de debò! Paradoxa lamentable.

  2. I què me’n dius, Òscar, dels perfums que et transformen en femme i homme fatale? Tots, tots, eh?! portis el que portis, es veu que si te’ls poses per Nadal et tornes fatale segur.

  3. òscar ha dit:

    “Per Nadal tot s’hi val” (dita amb rodolí absolutament empatollada, està clar) i l’anal·lisi de les cançonetes nadalenques que acabes de realitzar així ho demostra fefaentment.

    Jo potser per això, i ja des de ben menut, preferia de totes totes les telenadales que aportaven una dosi de raciocini a les seves lletres. Perquè …
    hi ha altra cosa més verosímil que les nines de Famosa dirigint-se al portal i, en definitiva, fugint de les nenes que les havien demanat?
    o el sr. LLop proclamant les virtuts del seu turró enlloc de mirant de cruspir-se la Caputxeta?

    Sospito que no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s