TALENT NATURAL

Sospito que aquest any serà l’últim de Reis a casa. Com a mags que vénen d’Orient, vull dir. El meu fill ja té 7 anys. És tot un homenet i comença a qüestionar-se seriosament totes les coses. Serà la seva primera gran topada amb la realitat. Descobrir que els Reis són els pares deu ser la primera gran desil·lusió de tothom. Amb el temps un relativitza, però d’entrada és un cop dur. El superarà fàcilment, està preparat. Per a això i per a tot. Tot i ser una mica cabra boja i un pèl despistat, és fort, intel·ligent i té recursos. És sincer, raonable i té bon cor. I és feliç. És molt feliç. No tinc cap dubte que serà el que voldrà a la vida. Ara diu veterinari. L’apassiona el món animal. I els relats mitològics. Jo a la seva edat volia ser botiguera o perruquera. Serà el que voldrà. N’estic convençuda. Potser és un pèl massa sensible per encarar les males passades que la vida vulgui jugar-li. Les sentirà. Però les superarà. Totes. Segur.

Es desperta content i enèrgic cada dia de cada dia. I té una xerrera que no te l’acabes. Des de les 8h del matí fins les 9h del vespre. Fa uns anys ja es preguntava què és el futur, com és que si les cabres són més grans que els gats fan les caques més petites, i com és que podem moure les mans i els peus alhora. Tot ho pregunta, tot ho vol saber. Ja no li val un “perquè sí” i encara menys un “perquè ho dic jo”. No li val tot. Comença a contestar. I en tenim per estona. Mesura cada reacció a cada seva actuació. Als seus set anys va adquirint a passes de gegant un grau d’autonomia que no em dóna temps d’assimilar. No me n’adonaré que ja serà gran del tot. Conserva el somriure de quan era un nadó, fa res, fa quatre dies. I aquella innocència que, en part, penso que no perdrà mai. Viu amb pares separats des que encara no caminava, motiu pel qual ha viscut certs moments difícils. Els hem viscut. Però ha sabut adaptar-se a tot. Com si res. I ho seguirà fent. Més aviat del que em sembla volarà tot sol i un bon dia em portaré les mans al cap preguntant-me com s’ho ha fet, i ell em respondrà, amb aquella tranquil·litat: “talent natural”. I, com ha fet aquesta tarda, hi afegirà “què passa? ho he sentit a la tele”. I no deixarà de sorprendre’m.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen, coses que penso i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a TALENT NATURAL

  1. joan ha dit:

    allí on vaig dir dic, dic Dídac!!!
    avui he vist com dibuixa l’Andreu…
    … (afegiu a partir d’aquí el comentari d’en Jaume)

  2. Gràcies, Jaume! 😉
    Un parell de fregones, Joan…

  3. Jaume ha dit:

    Sensacional i impressionant post.
    Felicitats!!!

  4. joan ha dit:

    Espera que vaig a buscar-te un pitet!
    Un pitet? Res de pitet!
    Vaig directe a per la fregona!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s