ME L’IMAGINAVA MÉS GRAN

Acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència a la Universitat de Girona, dimecres migdia. L’expectació entre el col·lectiu d’estudiants era gran. Molt gran. Talment com si es tractés d’una estrella de cine -de fet, de la televisió ho és, gràcies a (o a pesar de) la seva finada presidència al FC Barcelona-, la Sala de Graus plena a vessar, l’esperava amb impaciència. Joan Laporta ha arribat l’últim. I ha estat ovacionat.

Primer han intervingut el número 2 (Santi Niell) i l’1 (Antoni Strubell) per Girona. Breument l’un, no tant l’altre. Laporta s’ha allargat més. L’han presentat com “el Berlusconi català”, motiu que ha despertat somriures, pocs i tímids, entre el públic. La seva intervenció ha estat fluixota, al meu parer. Avorrida, diria. El contingut ja me’l sabia, així que m’he centrat a mirar-me la seva compareixença des d’una perspectiva comunicativa. I a mi m’ha comunicat ben poca cosa, sincerament. M’ha sorprès el seu baix to energètic. Potser es deu al cansament de la campanya. Però quan un s’adreça al jove col·lectiu universitari se li espera un altre tipus de to. A mi m’ha fet pensar en un vell professor que tenia a l’institut que, lluny de despertar la curiositat dels seus estudiants vers el temari, el que ens arrencava eren badalls. Únicament ha alçat el to de veu -indicador d’èmfasi- en dues ocasions: quan ha dit “collons” i “mundo deportivo”.

No m’he quedat al torn de preguntes. Potser s’ha animat la cosa -potser ha sortit el tema Lapiedra i jo me l’he perdut. Però del que he vist fins llavors concloc que Laporta no convenç els que no ho estan i no motiva els convençuts. Gairebé no ha apel·lat a les emocions en tot el seu discurs. I un discurs buit d’emocions, ni convenç ni motiva. És la meva opinió.

A mi, ni fu ni fa. No pensava pas votar-lo. Amb ell comparteixo el desig que Catalunya sigui un estat independent. No penso però que aquest sigui el moment idoni. De tota manera m’agradaria que Solidaritat Catalana obtingués un bon resultat aquest diumenge perquè puguin anar orientant el futur govern d’una forma decidida en aquest sentit. I pensava que avui Joan Laporta em convenceria que el seu paper serà rellevant. Ho continuo pensant. Però no ho ha fet.

Sincerament, jo me l’imaginava més gran.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que penso i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a ME L’IMAGINAVA MÉS GRAN

  1. joan ha dit:

    Reconec que és oportunista fer el comentari el dia després de les eleccions. L’hauria d’haver fet ahir, però la veritat és que no les tenia totes.
    Primer de tot, gràcies TV3 per només donar un minut de glòria a un Joan Laporta eufòric. Si hagués durat una mica més, era capaç d’anar corrent al meu col.lègi electoral, buscar el meu vot, ja contabilitzat, i estripar-lo. Vergüenza ajena (això de vergonya aliena sempre ho he trobat molt forçat). Desitjo, de veritat, que aquests quatre anys serveixin a Joan Laporta per agafar experiència en comunicació. Aquests dies he vist que no té fusta de polític. També he vist que Albert Ribera ha aprovechado muy bien esta legislatura para curtirse en esta profesión. Això espero que faci en Laporta.

    Per altra part, moltes felicitats a tota la candidatura de Solidaritat. Té molt de mèrit anar contra corrent. Sense cap línia a cap diari. Sense cap segon a cap tertúlia. I si sortia alguna notícia, sempre negativa. Sé que és molt difícil sentir la paraula INDEPENDÈNCIA per a l’stablishment català. Si ve de jovent esbojarrat, amb grenyes,… va no passa res, deixeu-los dir… il.luminats! Ara, si vé de gent que porta corbata i ha ocupat càrregs importants dins l’àmbit professional…. això fa més mal.

    4 diputats. Està molt bé. Ara toca demostrar a tota la gent que se l’imaginaven més gran, que sereu capaços de fer feliç als vostres seguidors amb el que teniu. Utilitzar la imaginació, ja ho sé. Això és el que han de fer els partits menys dotats. No com els convergents, que em lo que nostru senyor els hi ha donat(sobretot als de Unió) amb una mica ji ji ja ja, tenen a tots els seus fidels cridant in, inde, independència!
    Això si, això ara no toca!
    És el primer punt del programa de govern de CIU de tota la vida:
    Independència, no ara no toca.

    • doncs a mi em va fer gràcia i tot que parlés l’últim, fins i tot després del guanyador. Trobo que fa molt Laporta.
      I vaig estar contenta del seu resultat. Jo, com tu, tampoc no les tenia totes. Veurem com treballen. Ara que tindrà gràcia també la relació amb C’s…
      Pel que fa a la comunicació, tens raó. Un zero patatero. Que n’aprengui! 😉

  2. D’entrada hem de recuperar un mínim de seriositat, Pep. Ja la campanya electoral és una metàfora que no anem bé en aquest sentit. A partir d’aquí caldrà treballar perquè tots els catalans ens creiem que som capaços de caminar sols. No dubto que podem aconseguir-ho. Jo fa temps que ho crec, a pesar de tot. Però jo no sóc tots els catalans. Ni tu tampoc.

  3. pepvalsalobre ha dit:

    Atenció: pregunta… quines característiques ha de tenir el moment per ser l’idoni?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s