Les meves barraques, 15 anys després

Jo hi he rigut, hi he plorat, m’hi he enamorat, m’hi he desenamorat, hi he begut (molt), hi he menjat (poc), hi he cantat, hi he ballat, hi he provat d’arreglar el món i hi he vomitat. Ara ja fa uns anyets que no, però les havia viscut intensament, les barraques de Girona. Des que tenia potser 16 anys, quan eren més en petit comitè, hi havia anat cada any, des del vespre fins la matinada -més tirant cap a matí. Ara, vist des de la distància, ho trobo un absurd. Del tot. El concepte mateix és totalment absurd. Anar a barraques… Són això, barraques on venen begudes i entrepans a preus més assequibles que a qualsevol bar, fent cercle al voltant d’una explanada de terra que presideix un escenari on s’hi celebren concerts. Les entitats que hi que tenen barraca -les que s’ho prenen seriosament- hi guanyen diners, aquesta és la idea. L’Ajuntament, també. La resta, els que hi van, perden salut. Anar a barraques és estar-se unes quantes hores a peu dret, passar fred -això quan no plou-, empolsegar-se sabates i pantalons, arriscar la jaqueta nova -clar que ja no es porta gaire això d’estrenar roba per fires-, respirar la humitat tan característica d’aquesta nostra ciutat, fer cues per anar al lavabo -els que hi van-, rebre empentes, atacar el fetge de mala manera… Sempre hi ha unes quantes intoxicacions etíl·liques -algunes de menors-, els pobres plataners dels voltants s’alimenten de cervesa, vòmits i orina, i l’herba que voreja La Copa no es refà mai més de les trepitjades i esteses del personal. Els gironins que viuen prop de l’espai de barraques passen deu nits en blanc -és necessari que funcionin durant deu dies?!- i els carrers del barri vell desprenen el ferum típic de les barraques.

De fet no s’allunya massa d’un botellón, tot i que autoritzat, on sona música pagada per l’Ajuntament i s’usen gots reutilitzables -per cert, més val no fixar-se gaire en el procés que separa una utilització de la següent-, no hi trobo massa més diferències. Ja t’ho passes bé -alguna gràcia ha de tenir, sinó no hi aniria ningú- però, cal? Insisteixo: jo m’ho he passat molt bé a barraques i mai, mentre hi anava, no m’havia fet aquesta pregunta. Vist ara em costa d’entendre.

“És que t’hi trobes tothom”, és l’argument més emprat, l’excusa més utilitzada davant dels pares que, com jo ara, es pregunten què hi troben els seus fills. I és cert, t’hi trobes tothom. Ara ja no, ara jo no m’hi trobaria tothom. Molts dels de la meva generació pensen com jo i ara hi van amb els nens a fer l’entrepà el vespre dels focs, últim dia de fires. No més. D’altres molts encara hi deuen anar i alguns no deixaran d’anar-hi mai. Això també passa. Sempre hi ha qui desentona, qui està fora de context, desubicat, que hi és anacrònic. No sabria dir si el descontextualitzat hi és perquè continua passant-s’ho bé en els saraus o si més aviat es tracta d’una qüestió de nostàlgia…

Amb el pas dels anys el fenomen ha crescut. Hi va una mà de gent impressionant, de Girona i de fora. L’espai condicionat per rebre els barraquistes (?) és més gran, l’escenari de concerts i el grups que hi toquen, també. Tot és a l’engròs. Tot. Per absorbir la demanda dels més refinats han proliferat pels voltants barraquetes on preparen còctels. S’hi formen cues i tot.

Dubto que algú hagi notat, en aquell recinte, la retallada que ha fet l’Ajuntament de la ciutat al pressupost dedicat a fires, degut a la crisi. A barraques no hi ha crisi. Assistim a la consolidació de l’èxit de l’absurd. I al meu fer-me gran…

(Foto: Diari de Girona)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen, coses que penso i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Les meves barraques, 15 anys després

  1. Josep ha dit:

    Què són les barraques…?

  2. pepvalsalobre ha dit:

    … però molt i molt, eh, Nadeia? De gran, vull dir. Cert que penso com tu, ara, però també sóc gran. Admetem-ho: les barraques estan bé per quan ets jove i t’enamores, et desenamores, vomites… Per tant, hi han de continuar, sens dubte de cap mena.

  3. Marc Estarriola ha dit:

    Jo vaig madurar molt aviat i amb 14 anys ja tenia claríssim que les barraques eren una puta merda. Potser un dels avantatges de ser abstemi i no tenir amics 😉

  4. lola ha dit:

    M’agrada el teu punt de vista!! A mi la cosa de les barraques em va arribar ja gran, perquè abans de viure a Girona, encara que sembli mentida, no hi havia vingut mai. De tota manera els primers anys de ser aquí hi anava i és veritat, t’hi trobaves tothom (encara hi podia trobar gent de la meva edat!). Ara ja no hi vaig, la darrera vegada va ser l’any passat, però perquè hi havia concert….i no vaig trobar ningú conegut, la majoria de gent podien ser, per edat, fills meus.
    Quant a l’impacte sobre la ciutat penso com tu que és una mica exagerat i trobo molt encertat el qualificatiu de “botellón” tot i que aquí podem utilitzar altres eufemismes vestint-ho de tradició i moguda alternativa. Tots els anys que vaig viure a Calderers, com després a Pedret, quasi 12 anys en total, vaig haver de suportar cridòria, “música” etc fins a altes hores. Mai vaig entendre perquè s’havien de planificar concerts que duraven cada dia fins a quarts de quatre del matí perquè tocaven tres grups….. no es podria racionalitzar una mica més, i per respecte a tots els ciutadans, limitar-ho fins a mitjanit o la una, em sembla que hi ha prou temps per divertir-se i no destorbar el son dels veïns durant 10 dies seguits!!! Som un pais d’excessos, quan el millor seria combinar-ho tot de manera que tothom es divertís i descansés, a voluntat!!!
    Potser haurem de muntar una plataforma (això està molt de moda) per a un us ecològic de la Copa i la racionalització dels horaris barraquils. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s