SI NO VOLS POLS…

“Les campanes ja tornen a tocar normalment perquè la gent del poble va recollir firmes a favor d’elles. L’alcaldessa les havia prohibit durant la nit. Va escoltar als quatre xaves que s’han comprat la casa al poble per viure de tranquis i també havien recollit firmes en contra de les campanes. Alguns dels que van firmar no estaven censats a l’Ajuntament. Quan les va parar no van informar la gent i no van donar explicacions, això va fer que se li posessin en contra, ja saps els pobles…”.

Així em resumia una veïna del poble el conflicte que van viure aquest estiu passat. A Rabós d’Empordà varen parar el so de les campanes a petició d’uns estiuejants després que s’haguessin queixat a l’Ajuntament del poble. Hàbilment -que no èticament- sembla que l’alcaldessa de la població els va fer cas, va silenciar els tocs de campanes durant la nit i no en va informar els seus habitants -la gent per a la qual treballa-, imagino que per estalviar-se un conflicte. Però no se’l va estalviar. L’estiu passat als accessos al poble hi havia pintades demanant que tornessin a repicar amb força les campanes, com ho han estat fent des que el poble és poble. I finalment els veïns de Rabós van sortir-se amb la seva. Com havia de ser.

Aquest cas exemplifica perfectament el que passa a molt poblets on abunden les segones residències. Gent, sobretot turistes del país, que hi va a passar només temporades, prova d’imposar la seva manera de fer als que hi viuen -i en molts casos hi treballen- tot l’any. No s’adonen que l’encant d’aquests llocs rau precisament en el seu caràcter de poble i que si l’amputen, no només es posen en contra els seus habitants, sinó que el lloc pot perdre la seva essència i, en conseqüència, el seu atractiu.

Si els molesten les granges, que no vagin als pobles on n’hi han. Si els molesta el so de les campanes, que no vagin a poblets petits o que no s’instal·lin al costat de les esglésies als grans. I si no els agraden els pobles, que es quedin a casa seva o se’n vagin a les Bahames! La gràcia dels pobles és que són pobles! amb la seva personalitat, amb la seva gent, les seves costums i la seva manera de fer, que s’han de respectar per damunt de tot. Així és la nostra terra: plagada de poblets petits amb unes peculiaritats pròpies, amb un caràcter singular, que són allò que els fa grans.

A casa sempre he sentit a dir allò de què si no vols pols, no vagis a l’era. I si hi vas, després no et queixis.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que penso i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a SI NO VOLS POLS…

  1. pepvalsalobre ha dit:

    A casa? A quina casa? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s