SUSPENS EN COMUNICACIÓ

La comunicació està fatal. Qui en sap, en sap, però n’hi ha pocs. Ja fa massa temps que institucions públiques i privades, empreses, etc., estan confonent comunicació amb premsa, de manera que tenen responsables de premsa que sovint de comunicar no en tenen ni la més remota idea. Però l’organisme creu que ja en té prou, pensa que ja té coberta l’àrea/departament/gabinet de comunicació. I s’està equivocant de dalt a baix.

Només cal que ens posem al lloc del públic potencial a qui l’organisme es vol adreçar per veure si realment està aconseguint comunicar-nos allò que pretén. La majoria de les vegades ens adonarem que no. En el millor dels casos la institució/empresa sap QUÈ vol comunicar -moltes vegades no ho té clar o bé, si ho té clar, s’equivoca de missatge-, però no es para a pensar en COM ho farà. Un drama. D’aquesta manera el comunicant no aconsegueix allò que pretén, ni el comunicat acaba d’entendre què li està intentant transmetre el primer.

No destinar prou recursos -i no em refereixo necessàriament a recursos econòmics- a la comunicació és un error garrafal, penso. De poc li serveix a una institució/empresa treballar de valent en un sentit si el seu públic no arribarà a percebre-ho així mai.

Penso que hi ha poca gent que sàpiga comunicar i pocs organismes que s’adonin de la importància de fer-ho. De vegades n’hi ha prou amb una sola persona que sigui capaç de posar-se al lloc del públic al qual es vol adreçar el seu missatge, per tal que una institució/empresa estigui preparada per comunicar-se eficaçment.

Trobo que hi ha pocs estudis específics sobre això, de manera que la gent que s’hi dedica deu arribar a una àrea de comunicació rebotida des d’una altra disciplina relacionada, o no. De tota manera, que l’individu en qüestió se’n surti penso que no té massa a veure amb el coneixement que sobre la matèria hagi pogut adquirir, sinó i sobretot, de la seva vista, del seu olfacte i del seu sentit comú -això escasseja força. En definitiva, de la seva capacitat -que intueixo innata- per transmetre eficaçment missatges. Al cap i a la fi és d’això que es tracta. D’això i de res més.

Quantes vegades no ens hem preguntat “què coi em volen dir?” referint-nos a organismes diversos, “què estant volent transmetre’m?”. Sovint ens volen dir coses però no saben com. C-O-M-U-N-I-C-A-C-I-Ó, per favor! Destinin recursos, i sobretot donin la importància -cabdal- que es mereix, a comunicar-se amb els demés. Al cap i a la fi són la peça clau de l’èxit de la seva institució/empresa. Que no se n’adonen? Els ho demano com a potencial persona comunicada -em moro de ganes que m’expliquin bé allò que volen que sàpiga- i també com a “experimentadora” en el tema. Potser serà una mania -que de vegades ratlla l’obsessió- que he agafat però en cada cas en què em relaciono amb algun organisme públic o privat em faig la pregunta: els estic entenent? I en la majoria de casos la resposta és NO, o bé NO SUFICIENTMENT. Estan suspenent en comunicació! I llavors em poso a pensar de quina manera podria arribar-me correctament el seu missatge. I se m’acudeixen un munt d’idees, la majoria ben senzilles d’aplicar. Si volguessin escoltar-me… si es paressin a pensar que poden millorar el cent per cent només parant atenció a la manera com comuniquen… hi sortiríem guanyant tots! No trobeu??

Disculpeu l’exaltació però és que aquest és un tema que m’apassiona. I em desespera veure que tan sovint no s’hi intervé.

Per acabar voldria dir que una sola frase podria resumir a la perfecció aquest post: “No comunicar és més car”. La va deixar anar Toni Puig al primer seminari Propaganda que es va celebrar a Roses el maig passat. Ja n’havia parlat aquí.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que penso i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a SUSPENS EN COMUNICACIÓ

  1. La formació és important, però no ho és tot. No sempre el més format és el més capaç. Hi ha formació i formació hi ha. No tota és vàlida. Ara que parles d’informàtics, jo en conec més d’un a qui de formació no n’hi falta però que s’embranca a voler crear coses poc útils i no se’n surt amb les més senzilles i pràctiques. Molt formats però poc capaços.
    Pel que fa al tema que ens ocupa, penso que la comunicació no es pot deixar a mans de qui no és capaç de gestionar-la. És molt perillós.

  2. trt2009 ha dit:

    Hola! Tens raó quan dius que sovint es confon premsa amb comunicació.

    Fa uns dies feia un comentari en un altre blog on un informàtic es queixava que moltes empreses no es preocupen suficient de la formació professional dels seus informàtics. Sembla que tothom en sàpiga d’informàtica i no és així. També passa amb la Comunicació. Ha d’estar en mans de persones formades específicament en aquest coneixement.

    Informar bé és difícil i és important per a les empreses, organitzacions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s