POBRA MARTA

No sé si hi ha molta gent que viu amb el temor que durant el cap de setmana es declari una guerra civil prop de casa seva però el cas és que els divendres a la tarda, anar al súper és com una odissea. Carros plens fins vessar i gent, molta gent. Avui també hi era jo.

A la cua de la caixa -quilomètrica- he pogut escoltar la conversa sencera entre dues noies. Amigues, he conclòs. La Marta -l’hi posaré aquest nom- anava amb dos nens -a més del carro i l’amiga- i li explicava a l’altra el seu drama. M’ha sobtat la conversa. Bé, la conversa en sí no, més aviat la conclusió. La Marta està divorciada -de mala manera-, l’ex s’ha desentès dels seu dos fills i ella està desbordada. Viu amb els nens en un pis de lloguer i treballa en una botiga. El sou no li dóna per al lloguer i les despeses dels nens. Ella té una idea de l’educació que els vol donar però no pot fer moltes de les coses que voldria. No els pot apuntar a música, ni a futbol, etc. No s’ho pot permetre. Per l’aspecte diria que els seus fills tenen uns 4 o 5 i 7 o 8 anys. L’amiga, la que l’acompanyava a fer la compra, li cuida els nens des que surten de l’escola fins que finalitza la seva jornada laboral. Motiu pel qual, he resolt, ella només veu els seus fills just per posar-los a dormir. La Marta es lamentava però alhora donava gràcies a Déu pel fet de tenir feina. Malauradament és habitual sentir coses com aquesta darrerament. Ha encetat relacions amb homes que ha conegut per internet, però tots han acabat fugint en veure el panorama familiar. I li explicava a la seva amiga que ha trobat una “solució” a la seva situació: està disposada a publicar un anunci on calgui per trobar parella -li és indiferent que sigui home o dona, ha dit- que, si no és de la mena de persona de qui ella es podria enamorar, almenys col·labori en l’economia familiar. Ella no té una habitació lliure a casa, per la qual cosa afirma estar disposada a compartir llit amb qui sigui que respongui el seu anunci.

Ho he trobat terriblement dramàtic. I no he pogut evitar deprimir-me quan he pensat que hi deu haver moltes martes per aquest nostre primer món.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en coses que em passen. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s