Per a dones?

No compro mai revistes. Ni del cor, ni de motor, ni de ciència, ni d’història… ni revistes de dones. Fins aquest estiu. N’he comprat dues: en una regalaven una samarreta que em venia “de perles” per la platja, i a l’altra unes ulleres de sol de mosca que em venen “de perles” com a diadema. La segona no sé ni on va anar a parar i no la vaig obrir mai. La primera m’ha caigut a les mans avui i de seguida he tingut clar perquè no en compro mai… Atenció al que hi he trobat: un article que es titula “com aconseguir que deixi els gadgets” (en castellà, clar) i és dins d’un apartat que han tingut a bé anomenar “manual d’homes”. S’entén doncs que ELLA ha d’aconseguir que ELL deixi els gadgets gràcies als consells que exposa un tal Luigi, que és qui signa l’article, assessorat per un parell de psiquiatres -no m’agradaria caure a les seves mans… Comença l’article amb un “bonita”, que ja et donen ganes de tancar la revista i apilar-la amb els diaris que serviran per atiar el foc a l’hivern, per donar-li alguna utilitat. Bé, continua aconsellant  la dona que ho llegeix, és a dir a mi en aquest cas, que intervingui immediatament limitant-li -a ELL- l’ús d’aparells, que diu que poden ser tan perjudicials com les drogues, a un màxim de tres hores diàries, per evitar que s’acabi convertint en un hikikomori. El segon consell és el millor: si no funciona el primer, em diu que el porti a un poble perdut, sense endolls, ni WiFi, ni cobertura, durant un mes perquè “poco a poco, él se dará cuenta de que hay vida más allá de las maquinitas: están los árboles, los riachuelos, las cabras, las moscas… ¡y tu!”. I no content amb això, el tal Luigi afegeix que “como el chaval se aburrirá más que Robocop en Barrio Sésamo, volverá a fijarse en ti”.

Per l’amor de Déu!! A quina mena de dones s’adrecen aquestes revistes?