IMPRESSIONS A CADIS

Hom s’adapta extraordinàriament bé a la tornada a la feina. Un cop acabades les vacances, desfetes les maletes i posades les rentadores necessàries, ja et sembla que fa molt temps que les vas fer. Una llàstima.
Aquest estiu, entre d’altres llocs, he viatjat a Cadis i he visitat tota la costa gaditana fins Gibraltar. Ja em sembla que fa no sé pas quant! Una setmana va ser suficient per copsar les particularitats de la zona més al sud de l’Estat. Ja d’entrada em varen xocar els horaris. A les tardes les botigues no obren fins dos quarts de set. La teoria diu que ho fan per la migdiada i perquè fins llavors hi fa molta calor. Però la veritat és que no hi feia pas més calor que aquí. Fins i tot menys, diria jo, que als vespres t’havies d’abrigar. Al matí era molt difícil trobar una cafeteria oberta on esmorzar a quarts de nou. En diumenge era ja impossible. Dormen molt aquesta gent. I mengen moltes porqueries, també. A Cadis trobes botigues de llaminadures, gelats i fruits secs a cada cantonada. Potser és per aquest motiu que un percentatge força elevat de la població té sobrepès. De dones, sobretot. És curiós veure moltes parelles de dones grasses i homes prims. Moltes. Hi ha també moltes perruqueries. Deu ser que es cuiden molt els cabells, allà al sud…
L’entrada a la capital només es pot fer a través de dos accessos, dues carreteres aixecades sobre el mar. Pobres, amb les retallades s’han quedat a mitges en la construcció d’un nou pont per accedir a l’illa. No tenia present, abans de viatjar-hi, que Cadis és, fet i fotut, una illa.
Impacten les carreteres. Grans autovies gratuïtes per anar a qualsevol poblet, la majoria buides. És tot un luxe recórrer els més de 120 quilòmetres que separen Cadis de Gibraltar. Per cert, tot un altre món, Gibraltar. Conforme t’acostes a Algesires la ràdio ja et transporta a una altra dimensió. El raï és present arreu. Després, hores de cua per entrar a Gibraltar. Què hi regalen? Res, més aviat t’hi atraquen. Tota una altra cultura, amb la seva pròpia moneda, allà enmig del no-res andalús. Té gràcia. Els micos de la roca i la història de l’indret. No gaire res més. Molt turístic tot plegat. De tornada, resseguint la costa, veus quilòmetres i quilòmetres de platja. Àfrica a només 14 Km, impressiona. Les platges també impacten. Llarguíssimes, la gent les converteix en rambles. Hi passegen amunt i avall, avall i amunt. Hi ha lavabos, vestuaris, dutxes, altaveus per on t’informen de l’hora, zones de massatge…. Les més maques, per a mi, les de Chiclana. I vent, molt vent. I molts molins per aprofitar-lo. Una pena pel paisatge, segons a on… La gent hi fa vida a la platja. Fa gràcia veure pels carrers de la capital la gent carregada amb cadires plegables i para-sols, fent via cap a la platja principal de la ciutat. Allà s’hi passaran hores i hores fent-la petar. Hi va tota la família i mentre els nens juguen a la sorra, els grans juguen a cartes, a la quina, etc., asseguts en aquelles cadires, a les quals encaixen uns para-sols d’aquests minis que de fet es venen com a complement de les cadiretes infantils. Ells els han incorporat a les seves cadires, donant lloc a tot un invent que fins i tot venen a les botigues. No venen cocos a la platja. Un senyor es passeja amb un contenidor –tipus els nostres d’orgànica- ple de llaunes, bosses de patates i, com no, llaminadures. Crida l’atenció dels banyistes a toc de xiulet. Una cosa curiosa és que les dones van, bé amb banyador, bé amb biquini però sencer. Vull dir que no es treuen la part de dalt mai però, en canvi, totes les dones, absolutament totes, tinguin l’edat que tinguin, porten tanga. Em va sobtar.
Pel que fa al menjar, tenen un concepte de tapes que penso que hauríem d’importar. No són tapes com aquí les entenem: olivetes, braves, calamars, croquetes… Són plats elaborats, en petit. Tenen tres mides per al mateix menjar: tapa, mitja ració i ració sencera. D’aquesta manera pots fer tastets d’un bon peix amb patates al forn, tapes d’amanides, de truites, etc. I aconseguir menjar molt bo, molt variat i per bon preu. I hi ha molta varietat de peix. Jo, pel nom, no en coneixia ni la meitat. Així veies cartes senceres que semblaven en estranger i demanaves una mica a les palpentes. En general tot el que vaig menjar durant aquella setmana era bo.
Els serveis de perruqueria i el menjar surten un tant més barats que aquí. No massa, però. La resta és tot igual. Exceptuant les zones blaves d’aparcament, que costen la meitat. I el cinema, el cinema també és més barat. I la gent aplaudeix en acabar la pel•lícula. Curiós, també.

Entre els “quillo” i els “pixa”, amb un peculiar accent, en vaig trobar un parell que havien estat visquent i treballant aquí durant uns anys: un a Salt i l’altre a Mataró.

Poques setmanes després del triomf de “la Roja”, onejaven banderes espanyoles a tort i a dret als balcons de totes les poblacions. A Gibraltar no.

Ja visitades Sevilla, Córdoba i Cadis, l’any que ve m’agradaria anar a Granada.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en coses que em passen i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a IMPRESSIONS A CADIS

  1. Retroenllaç: MOLT BONES VACANCES | Nadeiabalsalobre's Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s