BENTORNADA

Primer dia a Girona després de tres setmanes fora de casa. La primera cosa fora de lloc: el despertador, corredisses per no fer tard i matí a la feina. I m’he hagut de tornar a enfundar el rellotge al canell. Després de molts dies fa com nosa… Tot això estava previst, però. Tarda de tempesta. Això ja no. El pla d’anar a la piscina se n’ha anat en orris. La roba estesa ben xopa. I jo al carrer, vestida per a l’ocasió: vestit blanc, sabates d’espart i, com no, sense paraigua. Tenia pensat començar una semi-dieta -mai no he aconseguit fer-ne cap, ni de semi ni molt menys de total- i m’han convidat a dinar. Soparé verduretes, he pensat, però no: la meva mare m’ha portat formatge i embotits que la meva iaia li ha fet arribar del “pueblo”. I clar, són d’aquells que has d’acompanyar amb pa o et salten les llàgrimes. Boníssims, això sí. Ni semi, vaja. Al vespre he sortit per anar al súper. Xopa com un ànec com hi he arribat, m’hi he trobat -ell a mi, vaja- el que va ser el meu perruquer fins que vaig complir 12 anys. No l’havia vist des de llavors. Què tal? li he preguntat. Després he pensat que m’ho podia haver pensat dues vegades abans de llençar-li una pregunta tan oberta… Tres quarts d’hora m’ha tingut palplantada davant la nevera. Ja no és perruquer, “ara treballo a la fune”. A la fune? a la funerària. Ostres! I m’ha explicat que el seu fill juga a futbol, que si continua com fins ara el fitxaran a fora i potser pel Barça i tot. Li queia la baba. Jo tremolava de fred. Una caixera ha agafat el micro i ha advertit els clients que l’horari comercial estava a punt de finalitzar. Salvada. A corre-cuita encara podria fer la compra sencera. Però al súper ho han canviat tot de lloc, han eliminat la xarcuteria -pobra, la xarcutera em queia bé- i s’han multiplicat les neveres. Hi feia un fred horrorós a tots els passadissos. He aconseguit comprar tot el que em calia. La fruiteria i la carnisseria on compro sempre, estan tancades per vacances. El meu perruquer, el d’ara, també ha tancat. Per vacances, no per anar-se’n a la fune, espero. Amb tot encara em queden maletes per desfer, rentadores per posar, la casa per netejar… Ostres. Quina tornada. Tornar a l’agost és un drama.